Sh*t! De veras no queria escribir nada mas aqui pero con estos posts me obligais...

Espanyol, equipo de primera,
Que con humildad baja a segunda,
Para animar, en su manera sincera,
A los equipos que allí se fundan.

Pero ahora, con alas renovadas,
Se dispone a volver, lleno de ambición,
Para patear el culo al Barça,
Con la fuerza de su corazón.

Miles de periquitos, en un vuelo sin igual,
Abandonan sus jaulas y adornan el cielo,
Aprenden cantos en un ritual,
Que solo los del Espanyol entienden, sin duelo.

Amb l'orgull d'un passat gloriós,
Els periquitos volen amb fervor,
Tornaran a primera, victoriosos,
Amb la il·lusió i el seu amor.

Espanyol, el nostre estendard,
Que mai es rendeix ni perd l'esperança,
Porta la força del seu estandard,
I amb cada partit, avança.

Volen alt, en una marxa triomfal,
Lluitant sempre, sense por ni recança,
Demostrant en cada estadi, en cada camp,
Que l'Espanyol és molt més que una balança.

El cel blau i blanc brilla intens,
Amb cada periquito en plena volada,
I al tornar a primera, amb orgull immens,
Mostraran que són els reis de la façana.

Amb els seus càntics, el cor batega,
Cada aficionat, amb passió i lleialtat,
L'Espanyol és més que una lliga,
És el somni d'una gran ciutat.